VIDA

Antoni Tàpies i Puig (Barcelona, 13 de desembre de 1923-6 de febrer de 2012) és considerat un dels pintors, escultors i teòrics de l'art català més importants i reconeguts. Va ser un dels màxims exponents a escala mundial de l'Informalisme europeu de la segona meitat del segle XX. Gran part de la seva obra s'exposa actualment a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona. 

Tàpies nasqué en el marc d'una família de polítics catalanistes i estudià al Col·legi Alemany de Barcelona i a l'Escola Pia de Balmes. Durant la seva infància va créixer en un ambient ideològicament liberal. Pel que fa a les creències religioses, la confrontació entre l'anticlericalisme del seu pare i el catolicisme ortodox de la seva mare van fer que ell busqués una nova espiritualitat en ell mateix que va trobar en el budisme zen.

La seva vocació artística es despertà, segons una confessió del propi Tàpies amb el número de Nadal de l'any 1934 de la revista "D'Ací i d'Allà" que presentava el panorama de l'art modern internacional. 

Quan tenia 18 anys fou la convalescència a causa de la tisi que va patir, circumstància que li va fer replantejar-se el sentit de la seva vida i durant la seva recuperació es dedicà intensament al dibuix. Va patir fins i tot certes al·lucinacions que van marcar el desenvolupament de la seva obra. Durant la seva estada al sanatori de Puig d'Olena on va viure-hi durant el seu període de convalescància es va refugiar en la música, la literatura i l'art realitzant còpies de Vang Gogh i Picasso. 

Va iniciar els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, però l'any 1946 els va abandonar tot decantant-se per l'art i instal·lant el seu primer estudi de pintura a Barcelona. 

L'any 1948 fou un dels fundadors de la revista i el moviment Dau al Set, relacionat amb el Surrealisme i el Dadaisme. El líder d'aquest moviment fou el poeta català Joan Brossa. La revista perdurà fins l'any 1956 però el grup es pot considerar dissolt el 1951.

L'any 1950 va portar a terme la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes de Barcelona, on l'any 1952 hi tornà a exposar, l'any 1950 també va conèixer a Pablo Picasso i fou seleccionat per representar Espanya a la Biennal de Venècia on va tornar a participar anys més tard. 

L'any 1953 exposà a Chicago, a Madrid i a Nova York coneixent cada vegada amb més profunditat les grans personalitats del món artístic.L'any 1954 es casà amb la Teresa, amb qui va tenir tres fills: l'Antoni, el Miquel i la Clara, i l'any 1956 va exposar per primera vegada a París.

El 1960 va participà en l'exposició anomenada "New Spanish Painting and Sculpture" al MOMA de Nova York començant així una gira d'exposicions per les ciutats més importants del món que van consolidar Tàpies com un dels artistes més importants i influents del segle. 

Durant els anys 70, la seva obra adquirí un caràcter polític més elevat, de reivindicació catalanista i d'oposició al règim franquista fent ús de paraules i símbols en els seus quadres com les quatre barres i, a partir d'aleshores, va començar a rebre els primers reconeixements i premis com el Premi Príncep d'Astúries de les Arts l'any 1990 o la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el mateix any.

Aquest mateix any, el 1990 va obrir les portes de la Fundació Antoni Tàpies amb l'objectiu de potenciar l'art contemporani, hi trobem també una gran quantitat d'obres donades per l'artista i hi ha instal·lada una biblioteca i un auditori. 

Amb la transició al segle XXI Tàpies no va deixar de rebre nombrosos reconeixements en l'àmbit nacional i internacional. L'any 2003 se celebrà una retrospectiva de les seves millors obres amb motiu del seu 80è aniversari i l'any 2004 al MACBA s'organitzà un homenatge a la seva figura amb 150 obres realitzades a partir dels anys 40.

Durant la dècada anterior a la seva mort es va dedicar a assistir a diversos actes oficials, fins i tot va ser nombrat Marquès de Tàpies pel Rei Joan Carles I l'any 2010 i va donar suport al moviment contra el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià fent donació d'una de les seves obres, però en aquest període la seva producció artística va ser escassa. 

Morí el 6 de febrer de 2012 a Barcelona a l'edat de 88 anys.